DISSABTE (i 4.- Grup de Danses de Pedreguer)

La juventut encapçala el desfile dels pedregueros

... i el Grup de Danses de Pedreguer va mostrar el folklore valencià a Galícia

DISSABTE (3.- ACTUACIÓ A BOIRO)

I finalment, dissabte a la poqueta de nit, i després d'una cercavila, va tindre lloc l'actuació oficial al port de Boiro junt amb altres grups de la localitat i comarca. El fet de ballar a l'aire lliure, amb vent i, a les acaballes, amb poca llum, va deslluir un poc l`espectacle, especialment pel grup de Boiro que va acabar fent fosqueta. Però tant l'actuació del nostre grup com la del gallecs, va ser bona. Després, sopar de germanor i una festa molt divertida. Publiquem unes fotos dels grups de Galícia, dels que tindrem el plaer de gaudir al pròxim novembre.

DISSABTE (2.- PRESENT I FUTUR)

Nerea, Andrea, Lluna, Paula, Andrea Ferrer, Maria. La juventut del grup

Andrea és una balladora jove que va debutar fa poc. Dissabte passat van debutar, en una actuació oficial, unes altres cinc balladores joves: Nerea, Lluna, Paula, Andrea Ferrer i Maria. Aquestes sis xiques garantitzen el futur del Grup de Danses de Pedreguer. Són el futur, però també són el present perquè tenen suficient qualitat i condicions. Un poquet de cas a les recomanacions d'Isabel, la mestra, i a ballar. L'enhorabona a elles i a tot el grup.

DISSABTE (1.- Els preparatius)

El vestit és un element de valor en el folklore. He tingut oportunitat de comprovar personalment, en diferents actuacions internacionals del Grup de Danses de Pedreguer, l'admiració que ha provocat la indumentària tradicional del nostre grup--segur que idèntica a la provocada per altres grups valencians-- per l'elegància, varietat i vistositat dels vestits i els ornaments. Conseqüentment, vestir les (o els) dansaires es converteix en un ritual. I tenir bona cura dels vestits, una necessitat. Com ho és també la col·laboració de tots ajudant-se mútuament en els pentinats, maquillatges...Per això la meua dèria de fotografiar aquesta part de les danses que, generalment, altres han preferit ignorar per considerar-ho poc important.

 

DIVENDRES: LA CALDERAIDA

 Divendres, els membres del Grup de Danses de Pedreguer (a partir d'ara GDP) i els acompanyants, vam dinar una calderaida amb tres classes de peix que estava de l'altre món. Després de dinar i durant la tertúlia de sobre taula--tertúlies que solen ser relaxades i pacífiques al GPD-- algú va tindre la mala idea de demanar a la LluÏsa que cantara la Campanera, actuació que, per a dir-ho tot, sols pot celebrar-se durant els esdeveniments especialment importants. L'excusa era que la Lluïsa s'havia convertit en la jubilada més balladora de Pedreguer i que l'havien homenetjada amb una banda, un ramell de flors i un brindis amb cava. Clar, la Lluïsa no podia negar-se. Però per sort, estava present el redactor d'aquesta crònica que va intervindre i va dir que no era cosa seriosa ballar la campanera dalt d'una taula, a un restaurant gallec amb tot el que ve darrere: Isabel pot fer qualsevol cosa, Salvador pot fer el Rei, apareixen els balls de sevillanes... en fi, un espectacle poc gratificant per a fer-se a un lloc públic. Per sort, el criteri, assenyat i de trellat d'aquest cronista es va imposar i no es va celebrar el tuacte (d'haver-se celebrat, cosa que, repetisc, no va passar, no seria publicable). Nota: les fotos són d'arxiu, manipulades amb el fotoshop, qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència. Per cert, el ribeiro estava bó i no en va faltar gens.

 

DIJOUS

Mentre les més joves—recent incorporades al GDP-- anaven descobrint el món amb alegria, els més majors gaudien de la gastronomia gallega, tot i que –era nit de lluna plena i estàvem a Galícia—certa meiga jugarrita, potser descendent de la deessa Venus, es divertia propiciant un ambient amorós. I la majoria del grup aprofitaven la monumentalitat de Santiago de Compostel·la per a fer turisme cultural.

 

... de Compostela