DIVENDRES: LA CALDERAIDA

 Divendres, els membres del Grup de Danses de Pedreguer (a partir d'ara GDP) i els acompanyants, vam dinar una calderaida amb tres classes de peix que estava de l'altre món. Després de dinar i durant la tertúlia de sobre taula--tertúlies que solen ser relaxades i pacífiques al GPD-- algú va tindre la mala idea de demanar a la LluÏsa que cantara la Campanera, actuació que, per a dir-ho tot, sols pot celebrar-se durant els esdeveniments especialment importants. L'excusa era que la Lluïsa s'havia convertit en la jubilada més balladora de Pedreguer i que l'havien homenetjada amb una banda, un ramell de flors i un brindis amb cava. Clar, la Lluïsa no podia negar-se. Però per sort, estava present el redactor d'aquesta crònica que va intervindre i va dir que no era cosa seriosa ballar la campanera dalt d'una taula, a un restaurant gallec amb tot el que ve darrere: Isabel pot fer qualsevol cosa, Salvador pot fer el Rei, apareixen els balls de sevillanes... en fi, un espectacle poc gratificant per a fer-se a un lloc públic. Per sort, el criteri, assenyat i de trellat d'aquest cronista es va imposar i no es va celebrar el tuacte (d'haver-se celebrat, cosa que, repetisc, no va passar, no seria publicable). Nota: les fotos són d'arxiu, manipulades amb el fotoshop, qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència. Per cert, el ribeiro estava bó i no en va faltar gens.