dimarts, 20 de novembre del 2012

... i LA FESTA DE LA DANSA

Diumenge, l'amenaça de gota freda no va impedir l'èxit de l'encontre de dansaires de moltes comarques del País Valencià, celebrat a Pedreguer. Gran animació, com sempre, i la paella gegant ben bona, tot i que durant alguns moments semblava que anàvem a menjar-la aiguada per la pluja. Però finalment l'harmònica actuació de les rondalles i de les veus dels i de les nostres artistes no li van donar opció a la pluja. Després de la festa i del dinar, quan la majoria d'assistents ja se n'anaven i els membres del Grup de Danses de Pedreguer, arreplegaven taules, cadires i agranaven els Porxes, alguns dolçainers i versadors van animar aquest treball improvisant una actuació força divertida. Fins l'any que ve.









diumenge, 18 de novembre del 2012

APLEC DE DANSES 2012

Dissabte va tindre lloc, a l'Espai Cultural, l'Aplec de Danses 2012 amb l'actuació del "Grupo de Coros y Danzas San Félix, Peña Huertana El Esprefollo" de Zarandona que van ser precedits pel Grup de Danses de Pedreguer. Els de Múrcia, que tornaven la visita que els van fer els de Pedreguer l'any passat, van realitzar una actuació brillant. Els seus balls amb molt de ritme i la seua manera peculiar de tocar les postisses, van agradar força al públic de Pedreguer. L'enhorabona al grup de l'Horta de Múrcia i fins la pròxima.



El Esperfollo

El Esperfollo
Eln Esperfollo




dimarts, 13 de novembre del 2012

FESTA DE LES DANSES

Algunes fotos d'edicions anteriors de la festa de les danses.




Isa, una gran balladora. Amb qui ballava?
2010
2010
2010
2008
2009
2008
2007
2009
2007


2011
2011
2011
2011

                                                              









 






dijous, 8 de novembre del 2012

APLEC I FESTA DE LES DANSES

DISSABTE DIA 17  A LES 20:00 A L'ESPAI CULTURAL:
 APLEC DE DANSES AMB L'ACTUACIÓ DELS GRUPS
--  "EL ESPREFOLLO" (PEÑA HUERTANA) DE ZARANDONA (MURCIA)
--   GRUP DE DANSES PEDREGUER
 
DIUMENGE DIA 18 A 11:00 ALS PORXES
FESTA DE LES DANSES
ES PODEU APUNTAR PER A DINAR (PREU: 7 EUROS)
HAN ANUNCIAT QUE PARTICIPARAN MEMBRES DE GRUPS DE LA MARIA ALTA, LA MARINA BAIXA, LA SAFOR, LA COSTERA I ALTRES GRUPS



dilluns, 5 de novembre del 2012

9 d'octubre a Teulada (continuació)

L'amic Carlos Linares, del Grup de danses Font Santa de Teulada (també  participa habitualment amb el Grup de Danses de Pedreguer) m'ha fet arribar un text explicatiu junt amb unes fotos excel·lents, de l'acte celebrat a Teulada el 9 d'octubre.
VARIACIONS – Teulada 9 d’Octubre de 2012
“Un espectacle tradicional sobre bases melòdiques arcaiques i noves interpretacions de danses ancestrals. Aquest és el motiu de creació d’aquesta proposta artística desenvolupada en tres actes i que té com a objectiu transmetre al públic noves sensacions”
Noves sensacions van ser sens dubte les que ens van oferir en cadascun dels tres actes previstos, els músics, cantadors i balladors dels tres grups de danses de la Marina Alta.

El primer acte anomenat "Trilogia-Xàbia evolució" va ser a càrrec del Grup de Danses Portitxol de Xàbia, on se'ns va mostrar que el passat i present formen part d'aquesta història que mostra l'evolució que han patit els balls de saló des del seu naixement en el segle XVIII fins als nostres dies. Interpretaren els balls de "Masurca Pasqualos" de la Llosa de Ranes; "Ball de Vetes" de Xàbia; "Tomasines" de Xàtiva, "Copeo" d’Ontinyent i "Bolero d'Adela Penadés" de Ramón Martí.

El segon acte va estar interpretat per membres del Grup de Danses de Pedreguer, que va oferir als espectadors un extraordinari repertori on es va poder gaudir de a posada en escena de "L´espectacle" amb els balls "Dansa del Vetlatori” de la Llosa de Ranes ; “L´Ú d´Ador” ; “Dansa de les Carasses” de Petrer ; “Boleres al rotgle” de Xàtiva ; “Bolero de l´Alcúdia” i “Bolero Pardo”.

Finalment, el tercer acte va ser desenvolupat pel Grup de Danses Font Santa de Teulada, els qui van oferir un espectacle de gran bellesa sota el nom de "Bona gent". El grup va commemorar d'aquesta manera la visita de Sant Vicent Ferrer a Teulada. Van interpretar els balls de "Processó” ; “Jota de les Barxes” de Teulada ; “L´Ú del tio Mariano” de el Genovés ; “Jota Vella” de Moixent ; “Bolero Pla” de la Llosa de Ranes ; “Ball de tres” de Villena i “Fandango de tres” de Xàtiva.



dimecres, 31 d’octubre del 2012

APLEC DE DANSES 2012: ZARANDONA

El Grup de danses de Pedreguer ha organitzat l'aplec 2012 per al dia 17 de novembre i tindrà lloc a l'Espai Cultural. El grup convidat d'enguany és de Zarandona, localitat de l'horta de Múrcia que tornaran la visita que van fer els de Pedreguer l'any passat. Els grups de folklore a l'horta murciana tenen un funcionament paregut a les falles valencianes, amb els seus casals que a més de lloc de reunió i convivència sons una mena de museu del folklore local. També actuarà el Grup de Pedreguer que, després de l'èxit en el Festival Internacional de Folklore de Pilsen, està obligat a esforçar-se per a agradar al seu públic.
 
Nota: en la foto, Francisco Poquet, president del GDP amb representants del grup de Zarandona.
 



divendres, 26 d’octubre del 2012

FUSTER I LES DANSES (1956)

Al blog de l'associació 1entretants he trobat reproduït aquest article de Joan Fuster al Levante, l'any 1956. Ideal a l'any Fuster per a La Jota de l'Albardanera.
 
BELLEZA Y DECADENCIA DE LAS ANTIGUAS DANZAS PROCESIONALES
Tres pueblos, por lo menos, que yo sepa, de la Ribera, Algemesí, Carcagente y Sueca, acostumbraron a ornar la procesión de su fiesta mayor con diversos y abigarrados grupos de danzas. Precediendo a la piadosa comitiva, e incluso intercaladas en ella, las «colles» de danzarines, ataviadas con trajes de pintoresca significación, trenzaban pasos y figuras, brillantes, vistosos, cuyo enlace con la liturgia del acto pertenece, sin duda, al orden de lo inexplicable. Tengo entendido que, en Carcagente, cesaron de aparecer ya a finales del siglo pasado. En Sueca se mantuvieron, en parte, hasta 1930, para verse repuestos, sin entusiasmo y sin éxito, en uno -uno- de los primeros años de la postguerra.
Creo que nos falta un estudio de conjunto, no digo ya técnico, sino simplemente informativo, documental, de esta manifestación de nuestro arte consuetudinario. Ni siquiera un mero catálogo de los grupos ribereños poseemos. En Carcagente se danzó el «ball dels palos y les planxes», el de «les espases», el de «els arquets», el de «la carxofa», el «delspastorets», el de «les quatreparts del món», el «delstornejants», el «dels negritos», el de «les pelegrines» y el «dels serranos».Algemesí conserva la «muixeranga», la «carxofa», «els bastonets», «les pastoretes», «els llauradors o bolero» y «els tornejants».Mi pueblo vio bailar «els bastonets»,«les veles», «les espases», «els locos», «els capçots», «els mariners», «els tornejants», «les llauradoretes», «els cavallets» y «els maltesos», entre otros.
Lo que de ella permanece en pie, y lo que el recuerdo gráfico de las que se resisten a cierta edad, nos excusa de toda ponderación. Y aun cabe que alguien de otros tiempos mejores, en que las danzas se preservaban en su integra pureza. Naturalmente, mucho se ha perdido de ellas. No sólo en cuanto a su desaparición absoluta, sino, además, en cuanto a la «ortodoxia» coreográfica de las que se resisten a desaparecer.«Un dia serà una teula; demà una rajola; després, un revolló, i si no ens donem aire, caurà a poc a poc tota la casa», se lamentaba un señor de Algemesí en el programa de fiestas de su ciudad, de este año, al hablar de los «balls» allí subsistentes. Esta queja es proferida con referencias a los años anteriores. Yo, por mi parte, puedo aportar una consideración semejante, un siglo más vieja. Don José Berntat y Baldoví, en su apropósito Un ensaio fet en regla, representado en Sueca el 7 de septiembre de 1845, pone en boca de uno de los personajes estas palabras alusivas al «ball de les vetes»: «Eixe ball ja no dóna tant de gust com abans; ha faltat el mestre, i en la casa que no hi ha caps tot són cues.»
Si en la época de Bernat y Baldoví los danzarines de Sueca, ya no sabían «fer les voltes ni aquells encreullaments tan difícils», es lógico pensar que, al extinguirse el «ball», la situación se habría agravado. Y lo mismo debe ocurrir con las danzas procesionales supervivientes en Algemesí. Pero, a pesar de todo, a pesar del desgaste y de la mixtificación que hayan sufrido, continúan guardando algo de su belleza originaria, y, desde luego, su gran interés folklórico. Y es cuestión de preguntarse qué será de ellas en un plazo más o menos largo. Existe, ineluctable, el riesgo de que se hundan definitivamente en el olvido. No es fácil que sean una excepción, en este momento de muerte total del folklore. Por muchos parches oficiales que se les pongan. La protección de las corporaciones públicas es, en casos como éste, insuficiente. La vida de los «balls» queda en precario cuando le falta base espontánea: así ocurrió en Carcagente y en Sueca; así puede ocurrir en Algemesí. Quizá su salvación -como para las canciones y danzas, en general, del tesoro folklórico- es el escenario. De la «muixeranga» de Algemesí, el Esbart Verdaguer de Barcelona, si no recuerdo mal, ha dado una versión estilizada y gratísima.
Pero, aun para este destino de«museo», único previsible para nuestras viejas danzas, será necesario un previo trabajo de colecta y estudio. Se ha hecho ya? Por lo que conozco las melodías de dulzaina, a cuyo son se bailaba, han sido recogidas en su mayoría, o, por lo menos, en buena parte. Me temo, sin embargo, que la trascripción coreográfica está por hacer. Otro señor de Algemesí la reclamaba, en el programa de festejos antes citado. Y no es cosa de descuidarse. Estamos expuestos a que, cualquier día, se esfumen las pocas posibilidades que nos quedan, de fijar sobre el papel -o sobre cinta cinematográfica- el aire y la gracia de aquellos bailes.
Joan Fuster. Levante [Suplemento Valencia], 12-10-1956

dilluns, 15 d’octubre del 2012

9 D'OCTUBRE A TEULADA

Un error tècnic --comés per mi amb la càmera-- m'ha impedit que puga publicar ací fotos del magnífic espectacle que van presentar a l'auditori de Teulada el passat 9 d'octubre, els grups dansaires de Xàbia, Pedreguer i Teulada, amb una original escenografia d'Amadeu Vives. Si algú té fotos, o algun comentari sobre l'espectacle, i vol que les publique en aquest blog pot enviar-m'ho a josepcastello@telefonica.net , posaré l'autoria --o ho publicaré amb anònim si ho prefereixen.

dijous, 13 de setembre del 2012

FOTO ANTIGA (3)

Aquesta foto també està feta el mateix dia que les dues anteriors. Ha estat cedida, igual que les altres, per Rosarito Barber

dijous, 30 d’agost del 2012

FOTO ANTIGA (2)

Foto complementària de l'anterior--i del mateix dia-- facilitada per Rosarito Sastre, la xiqueta balladora de les danses que apareix amb el seu ballador, Rogelio Ballester.

dilluns, 13 d’agost del 2012

FOTO ANTIGA

Aquesta foto podria ser de festes de juliol, aproximadament de la primera meitat de la dècada dels 50, concretament 1951, i està feta a l'antiga seu de la Societat de Caçadors (La Pajarera), dalt d'on actualment està el Banc Popular. Al fons, podem observar el tauler de puntuació del joc del 21 de billar i un calendari. L'autor, si les meues dades són correctes, és Lluís Cabrera. Si algú amb més coneixement de causa, observa algun error, pregue m'ho comunique per tal de rectificar. Si teniu fotos antigues de danses i voleu publicar-es a aquest bloc, feu-me-les arribar a josepcastello@telefonica,net o a algun membre del Grup de Danses.

dimecres, 1 d’agost del 2012

RATELINIS (KAUNAS-LITUÀNIA)

Aquest grup de Lituània és el més nòrdic dels que van participar en el Festival Internacional de Pilsen del 2012, i és un dels  preseleccionats per al festival Internacional de folklore de Sangai del 2013.   Els abrics i el socs diuen molt de la vestimenta i de les circumstàncies climàtiques d'aquell país.


dimarts, 24 de juliol del 2012

Sofia

El grup Balcà em va semblar força exòtic; de fet és el grup més oriental dels europeus (deixem, ara, de banda el grup de Vietnam, l'únic asiàtic) que van participar en el festival de Pilsen. Em va recordar, amb els vestits, que els origens culturals de Bulgària pertanyen a l'imperi bizantí; però ben aviat, en la primera actuació, vaig sentir, en la seua música, reminicències de la influència otomana, imperi al que van estar sotmesos durant alguns segles. També em va semblar veure en alguns moments de la seua actuació una semblança amb el grup de Romania que va actuar a Diepenheim (Holanda) l'ny 2010, cosa que tampoc ha d'estranyar, atés que són països veïns.  Si Isabel Ferrer Carrió, que va enregistrar en vídeo algunes actuacions, vol penjar en aquest blog alguns del seus balls, portser comprovareu el que dic.Ací us deixe algunes fotos.