Sant Vicent del Captivador (i 2)

Enguany ningú no es va poder queixar: bon oratge per a ballar i bona llum per a fer fotos. No tinc excusa si no són bones. En nou anys, i sempre a la primavera, clar, han actuat a cobert per culpa de la pluja i sota un sol dels que bada les pedres, però sempre amb la dedicació i professionalitat –tot i que són amateurs—que es mereix la gent d’aquesta zona de la Marina Baixa i les diferents comissions de la festa de Sant Vicent al Captivador. Salut a tothom per a poder tornar l’any que ve.

Sant Vicent del Captivador (1)

NEUS, la meua successora

El Grup de Danses de Pedreguer ha participat, un any més, en la festa de Sant Vicent a l’ermita del sant en la partida del Captivador a la Nucia. Enguany amb l’al·licient de celebrar-se el segon aniversari de la beatificació del predicador més apocalíptic del santoral. Per cert el GDP participa en aquesta festa des de l’any 2011 (9 actuacions seguides), el dia 2 de maig, plovent, cosa per la qual l’actuació es va celebrar a l’interior del saló d’actes. Aquell dia jo creia tindre un successor en la tasca de fotografiar les actuacions i donar testimoni gràfic. Però Joan, aquell dia una gran promesa com a fotògraf, no va continuar. En guany, però, puc dir amb seguretat que tinc successora: guapa, bona balladora, i millor fotògrafa... crec. Espere que ens envie alguna foto i la publicarem a “La Jota de l’Albardanera”. Li diuen Neus i tots la conegueu.
Primer que res vaig tindre la sort d'assistir a la presentació del llibre del Pare Vicent.

Joan Borja presentant el llibre"El record del Pare Vicent a la Marina"

El llibre editat amb motiu del 2n. centenari.

Joan el 2 de maig del 2011. Ara no el coneixerieu!

SANT BLAI

A Sant Blai, dàtils, canyamel i ... danses. No poden faltar les danses a la baixada del sant des de la capella del calvari. Enguany, el vent endimoniat i fred tenia estenallades a les balladores. Però, amb tot i això, es va complir dignament amb la tradició. Ací deixe unes quantes fotos, poques perquè la càmera tenia tan de fred que li costava disparar. Sant Bai ens ho pagarà protegint-nos dels refredats.

FESTA MARE PER A LA MARE DE LA FESTA.

Si algú mira la foto que encapçala aquest article, podrà pensar que hi ha hagut una desgràcia familiar. No. Les llàgrimes no són de tristesa ni de dolor ni de disgust ni de cap emoció negativa. Les llàgrimes són d’alegria, de grata sorpresa, de gratitud, d’emoció positiva. Isabel Martí ha fet possible que gent de diferents pobles de la Marina Alta s’ajunten a fer festa cantant i ballant la música tradicional valenciana. I aquesta gent li ho ha agraït amb una festa sorpresa en la qual han participat tots els col·lectius d’aquest folklore valencià a la comarca: Xàbia, Teulada, Jesús Pobre, Benitatxell, Pedreguer (em deixe algú?) més, particularment, artistes d’altres comarques, com Pep Gimeno Botifarra, Jonatan Penalba i altres. Isabel Martí, la mestra, la mare com és coneguda afectuosament per tots els grups de danses de la comarca s’ho mereix. L’homenatge, a més d’una manifestació artística-musical, d’un encontre d’amigues i amics, d’un bon dinar, ha sigut una festa força divertida i emotiva, la festa mare. La festa mare dedicada a la mare de la festa. Qui escriu aquestes paraules, que és un observador de totes aquestes activitats lúdiques, festives i tradicionals en la Marina Alta, però mirant-les un poquet des de fora, aprofita l’oportunitat per a donar l'enhorabona a Isabel i a la seua família i felicitar a totes les persones assistents i, especialment a l’organització per aquesta festa tan entranyable.