dijous, 6 de febrer de 2020

SANT BLAI 2020 (i 2)



El Grup de Danses de Pedreguer va precedir la processó de Sant Blai (la baixada) des del carrer del sant fins a la plaça Major, amb diferents balls interpretats pel grup d’adults i per l’infantil, acompanyats amb dolçaina i tabalet.
Joan Fuster reivindicava, en un article publicat a Levante l’any 1956, i reproduït a aquest blog el 26-10-2012, la recuperació dels balls tradicionals acompanyant les processons, cosa que s’ha fet a Pedreguer en alguna ocasió en la de Sant Blai i també en la de Sant Bonaventura.
Enguany he tingut la sort de presenciar la processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, gràcies a una excursió organitzada pel Casal Jaume I de Pedreguer, amb els balls dels bastonets, els llauradors o bolero i l’espectacular Muixeranga, entre altres.
La millor notícia respecte als balls en la processó de Sant Blai d’enguany ha sigut l’actuació del grup infantil que cada dia ballen amb més gràcia i ben prop d’una perfecció harmònica.
Adjunte unes fotos.








dimarts, 4 de febrer de 2020

SANT BLAI 2020 (1)



Sant Blai ha tingut enguany doble sessió de danses. Diumenge, al carrer que porta el nom del sant, ha tingut lloc la dansà, amb participació de dansaires de diferents pobles de la comarca que ens han honrat amb la seua companyia. Com ja és tradicional en aquesta actuació, en acabant hi ha hagut xocolate i fartons, organitzat per la rondalla del Grup de Danses Pedreguer, per a combatre el fred, tot i que enguany li haguera anat més bé granissat d’orxata, per l’oratge primaveral ben atípic per aquesta època de l’any. Adjunte algunes fotos de la primera part.



















dimecres, 21 d’agost de 2019

LA LLUNA DE GUADALEST



El dia de la mare de Déu, el Grup de danses de Pedreguer va actuar, com ja s’hi ha explicat a aquest blog, a El castell de Guadalest. Després de l’actuació vam anar a sopar –músics, cantants, balladors, seguidors—a Beniardà on, per cert, s’havia actuat la setmana anterior. Començaven a servir-nos el sopar al restaurant Ca Glòria quan, els que seiem a la part de llevant, vam tindre la sort de presenciar l’eixida de la lluna plena retallant amb la seua llum el perfil del Castell de Guadalest. Un moment fugaç però bonic. Vaig tindre temps a fer una foto. Tècnicament no és bona (ni disposava de trípode ni teleobjectiu) He ampliat la foto cosa que li ha fet perdre resolució, però crec que aprofita per a fer-nos recordar aquella estoneta tan agradable com breu.

dilluns, 19 d’agost de 2019

EL CASTELL DE GUADALEST


NEUS, la fotògrafa (a la Nucia)

El dia de la mare de Déu d’agost és festa a tot el País Valencià, i a molts dels nostres pobles la consideren la patrona. És el cas de Guadalest, on el Grup de Danses de Pedreguer va actuar dijous dia de la Mare de Déu. El Castell de Guadalest és un dels pobles més pintoresc i amb més gràcia del País Valencià, però ja sabem el que passa: un poble bonic i graciós atreu el turisme i... què voleu que us diga, el turisme massiu fa que els pobles perden un poquet de la seua gràcia. Però aporta moneda a la butxaca dels veïns –o d’alguns veïns—i això també conta. Bé, el cas és que vam fer una actuació que va resultar del gust dels turistes. Un dels espectadors comentava entusiasmat que hi havia un instrument que era “un botijo i una zapatilla”. Jo volia dir-li que no és un “botijo” sinó un cànter (càntaro en castellà) i que no és una “zapatilla” sinó una espardenya (alpargata en castellà). Però ho vaig deixar córrer, a la gent, sobretot els de ciutat, no els agrada que els corregisquen, sobretot un de poble (aldeano en diuen ells). Però hui porte una bona notícia i és que el blog La Jota de l’albardanera estrena fotògrafa, les fotos que publique són de la NEUS, una jove i bona dansaire del nostre grup i excel·lent fotògrafa. Enhorabona per les fotos, Neus.


























dimecres, 7 d’agost de 2019

BENIARDÀ

Al fons el castell de Guadalest



Els que canten, ballen o toquen algun instrument de la rondalla es diverteixen actuant. Els seguidors impenitents –fins i tot els tipus hooligan com jo—ens ve bé, de tant en tant, algun al·licient nou. Dimarts dia 6, a banda d’una actuació molt bona, vam tindre el gust de veure actuar el nostre grup a un poble on no havien actuat mai, que jo recorde, un poble pintoresc, al mig de la muntanya, on la vida, conseqüentment, ha de ser molt sana. Beniardà. El públic local satisfet, els artistes contents i els seguidors feliços. Es pot demanar més?




Església de sant Joan Baptista









No em negareu que les xiques de Rafelcfer tenen un ballar aristocràtic