Divendres de matí vam arribar a Vic procedents de Barcelona.
Primer que res vam realitzar una visita guiada pel centre històric de Vic. A la catedral, el guia ens va explicar, entre
altres coses, algunes característiques
de la pintura de Sert, pintures que atorguen a aquesta catedral una
singularitat que convé tindre en compte. Després de dinar, una becadeta
interrompuda per un fenomen habitual a la Plana de Vic, però que la gent de la
Marina Alta cada vegada trobem més a faltar: un bon ruixat d’aquells que us alegren la vida a condició que estigueu a
cobert, com era el nostre cas.
A continuació un bon gelat prop de la plaça –algunes senyores,
bona tassa de xocolata, no t’ho perdes!— i un nou passeig per la ciutat, pels
carrerons estrets, torts i empedrats, plens de història, de records medievals i
modernistes, carrers que, en el seu temps, va trepitjar també Cinto Verdaguer,
en la seua època de seminarista. Durant el passeig entrem a una botiga de queviures,
especialment d’embotits vigatans. De seguida ens envaeix l’aroma característic
dels productes de la Plana, un aroma que no sols pot obrir l’apetit d’un abúlic
sinó que pot, fins i tot, ressuscitar un mort. No parlaré del botiguer.
Necessitaria una dotzena de fulls per a fer una breu aproximació a la seua
personalitat, al seu específic i particular estil de venda. Deixeu-me dir,
sols, que és l’antítesi de les grans
superfícies.
Vic és una ciutat tranquil·la, pacífica, sense sorolls, poca
gent pels carrers, un bon lloc per a descansar.
Sopem a la plaça, que
és, n’estic segur, la plaça que té més balcons amb estelades per nombre
d’edificis, de tota Catalunya. I després rebem la visita d’alguns membres de l’Esbart dansaire Castell de Tona, els
nostres amfitrions, amb qui acordem l’agenda de dissabte a Tona.
Dissabte vam tornar a la plaça on hi havia mercat. Un altre
món. Si ahir Vic em va semblar una ciutat tranquil·la i solitària, hui és tot el contrari
per obra i gràcia del mercat. Ahir veia una pel·lícula muda en blanc i negre.
Hui, en tecnicolor i so estèreo. Es tracta d’un mercat gran i sorollós com
molts altres, però amb dos característiques: per una banda l’abundància de
bolets de diferents espècies, tot i que encara son primerencs, fet que es dóna
en altres mercats catalans. Per l’altra banda la important venda d’animals de
granja vius: gallines, conills, ànecs, indians... no sols pollets o catxaps,
sinó adults. M’expliquen que els compren, els alimenten uns quants dies amb el
menjar que el resulta de confiança, i després els sacrifiquen a casa. D’aquesta
manera s’asseguren de la qualitat de la carn.
Ah! I paradetes de llibres i també de disquets musicals.
